Miquel Carrillo. Enginyeria Sense Fronteres: "Talent i tecnologia al servei del desenvolupament humà"

 

miquel-carrillo-entrevista-dinamic-enginy-large.jpg

miquel-carrillo-entrevista-dinamic-enginy

Enginyeria Sense Fronteres (ESF Catalunya) és una organització no governamental (ONG) dedicada a la cooperació al desenvolupament, que busca posar la tecnologia al servei del desenvolupament, per construir una societat mundial justa i solidària. Una entitat amb molts anys d'experiència en el sector i és un referent en el seu àmbit.

Entrevistat: Miquel Carrillo. Coordinador de Projectes d'Enginyeria Sense Fronteres a Catalunya

Font:  Anella. Comunitat TIC | Autor: Joaquim Roqué Paret |  Data de publicació: 18 de novembre de 2011 |  Temps de lectura: 6 min.

Idees destacades:

  "Compleix el teu repte és una campanya que permet donar suport efectiu a projectes tecnològics pera al desenvolupament d'altres països"

  "El talent és un dels ingredients principals en la recepta del desenvolupament, per això cal invertir en formació, a tots els nivells."

  "Cal una actitud molt més cooperativista per construir el benestar de tothom, les societats desiguals no són precisament les més avançades.

 

Un dels indicadors de desenvolupament tecnològic d'un país és el nombre d'enginyers que és capaç de formar. Com més enginyers, més capacitat d'innovació. Realment el que necessita un país és talent per desenvolupar-se?

El talent és un dels ingredients principals en la recepta del desenvolupament. Per això cal invertir en formació, a tots els àmbits, i després oferir les condicions per posar en funcionament les capacitats i aquest talent amb què compta cada país. El capital humà és probablement l'únic ingredient imprescindible per al desenvolupament, per això els fenòmens migratoris són especialment preocupants per als països empobrits que perden població, perquè es genera un cercle viciós d'aprofundiment de les causes estructurals de la pobresa: com menys gent hi ha que tingui capacitat per innovar i crear oportunitats, més gent vol buscar una oportunitat lluny de casa seva. La innovació, el talent, però, no és un patrimoni exclusiu de l'enginyeria, ben al contrari, sovint el trobem més entre la gent que no ha tingut l'oportunitat de tenir una educació superior o mitjana, o cap, i la pregunta que sempre queda és fins on aquestes persones i el seu país podrien arribar apostant, a través de l'educació, pel seu talent.

Ara bé, sense condicions, és a dir, certes condicions polítiques, el talent tampoc és suficient. Sense Estats democràtics, sense respecte pels drets humans, amb corrupció, amb deutes externs inassumibles, el talent s'ofega, per si sol tampoc pot resoldre-ho tot. Alhora que fem el possible per potenciar-ho, amb l'educació, amb la participació de tothom, també cal treballar per tenir l'entorn que el permeti desplegar-se amb tot el seu potencial.

 

L'enginyeria és present en el nostre àmbit diari. Segurament, per la seva experiència, ha comprovat la diferència entre la tecnificació de societats. Hi ha la creença que un territori més tecnificat és el que té més qualitat de vida. És realment així?

No és una relació simple i directa, però sí que podem dir que la tecnificació té molt a veure amb l'assoliment de determinats estàndards de vida que podem considerar de qualitat. Sobretot pel que fa a l'accés als serveis bàsics, com l'aigua, l'energia o la comunicació, amb totes les possibilitats que genera per facilitar l'educació o la participació ciutadana als afers públics, un índex claríssim d'evolució positiva en la qualitat de vida.

Però de vegades no és així, la qüestió, com deia, és més complexa del que pot semblar a simple vista. Per exemple, la telefonia mòbil, que és un grau de tecnificació brutal en comparació a l'accés a l'aigua potable, i que segurament no té un impacte tan intens i directe en la millora de la qualitat de vida, s'ha estès per tot Àfrica durant la darrera dècada. No és ni bo ni dolent, és així, segurament és millor que gairebé qualsevol persona a Camerun o Moçambic (per esmentar dos països on treballem) tingui un telèfon mòbil que no el tingui. Però que l'accés a d'altres tecnologies no hagi seguit un ordre més lògic de prioritats, si més no en relació a indicadors tan simples com les malalties que s'eviten o quantes persones accedeixen a una educació millor, hagués estat molt millor. I és una responsabilitat compartida, de qui porta (o imposa) la tecnologia i de qui l'accepta: sovint les famílies dels països empobrits els costa menys adquirir un televisor propi per a casa seva que assegurar-se un bon subministrament d'aigua entre els seus veïns a la comunitat on viuen.

Com un enginyer pot contribuir a la realització de projectes en països en vies de desenvolupament?

Bàsicament aportant els seus coneixements i la seva experiència. La premissa bàsica és acceptar que el talent, del qual parlàvem, i els coneixements sempre existeixen allà on treballem i col·laborem, encara que no es presentin en la forma en què estem acostumats. Hem de tenir la humilitat i la saviesa per acceptar un intercanvi constant, cosa que sovint la nostra formació i prepotència primermundista no ens deixa. I sobretot, pensar que si les coses no han evolucionat de la manera que pensem, és perquè hi ha raons de fons que ho han impedit.

També crec fonamental el fet d'organitzar-se per fer efectiva la nostra aportació a processos de desenvolupament que tenen cicles llarguíssims, que potser no veurem acabar, i dels que no en sabem pràcticament res quan entrem en contacte amb ells. Cal vèncer la temptació d'esdevenir un free-lance o un franctirador de la tecnologia redemptora, i articular-se amb les entitats que estem fent feina aquí i allà. Animo a tothom a col·laborar amb ESF i amb d'altres organitzacions on posar la tecnologia al servei del desenvolupament humà és una de les seves preocupacions principals.

El context de crisi afavoreix també la cooperació entre persones?

En general, sí. Cada vegada sents més converses, dinant, al metro, on la gent se n'adona que l'esperit que cal recuperar és de la cooperació, no el de la competitivitat. Quan tens l'ocasió de treballar amb gent de països empobrits, te n'adones que l'esperit sempre ha estat aquest allà, i veus que són les infinites xarxes socials, la col·laboració entre famílies, amics, veïns, les que fan el petit miracle diari de sobreviure un dia i un altre. Si fóssim economistes, diríem que això és un actiu intangible. El que està clar és que cal una actitud molt mes cooperativista per construir el benestar de tothom, les societats desiguals no són precisament les més avançades.

Compleix el teu repte , és una campanya per sensibilitzar a la societat de la necessitat de donar suport a projectes que es desenvolupen en d'altres països. En què consisteix?

Compleix el teu repte pretén recuperar i posar en valor aquest esperit cooperatiu, que l'enginyeria té en gran mesura, per superar les dificultats que tenim pel davant. Quan dissenyàvem la campanya, tothom coincidia que la seva motivació íntima per fer-se enginyer/a havia estat un desig de transformació, d'arreglar les coses: aquest impuls inicial i aquest valor són els que vol evocar la campanya per demanar la col·laboració del col·lectiu de l'enginyeria a tot l'Estat per tirar endavant la nostra tasca solidària.

A la pràctica, consisteix a posar-nos reptes, petits projectes amb impacte, als quals entre tothom puguem donar suport a través de les nostres aportacions econòmiques. També a cridar a una implicació a la nostra entitat, fent-se soci i col·laborant com a voluntari. Els col·legis professionals, les escoles, els mitjans especialitzats en tecnologia i la Caixa d'Enginyers ja estan col·laborant. Cal fer especial esment a aquesta entitat, que ha cregut en un missatge que comparteix com a part de la seva essència en tant que cooperativa de crèdit, que malgrat la crisi tira endavant per haver continuat amb la seva manera de fer.

Es denomina escletxa digital a la manca d'infraestructures i tecnologies de la informació i comunicació que poden afectar a l'alfabetització digital. Les TIC són considerades essencials pel desenvolupament d'un territori. Quins projectes ha liderat Enginyeria Sense Fronteres en els quals les noves tecnologies hagin estat significatives per a la millora de la qualitat de vida dels beneficiaris?

Efectivament, les TIC ofereixen oportunitats de millora de la qualitat de vida gens menyspreables, sobretot a l'àmbit rural. A Perú, durant molts anys, s'ha estat desenvolupant un programa, que després s'ha transferit a d'altres institucions, que millorava l'assistència mèdica primària a zones de comunicació molt difícil. A través de ràdio enllaços, es podien fer visites i diagnòstics a distància, que aconseguien una major cobertura mèdica amb els mateixos mitjans. A Argentina, els radioenllaços permetien l'accés a internet i a recursos d'educació a les comunitats més disperses del Chaco, així com a la xarxa de ràdios comunitàries, de vegades l'únic vincle amb el món exterior i font d'informació. Al Sàhara, als camps de refugiats del POLISARIO, s'ha donat suport al Departament d'Aigua al sistema de seguiment d'incidències en la xarxa de distribució d'aigua, a través del desplegament d'enllaços de ràdio, amb una tecnologia molt senzilla però eficaç.

Segurament es podria treballar molt més amb les noves tecnologies, però els finançadors, al món de la cooperació al desenvolupament, encara no han acabat de veure tot el seu potencial, com ara passa amb les energies renovables i d'altres intervencions netament tecnològiques.

En els països més rics sovint s'ha passat d'una societat industrial a una societat informacional, més depenent de les noves tecnologies que de la indústria. En canvi, en els països emergents sovint el model de desenvolupament no es basa en una indústria tecnificada prèvia. El desenvolupament econòmic i social d'un territori es pot basar només en les TIC?

No ho crec. En tot cas, podem parlar d'una participació més o menys gran de les TIC en el salt tecnològic que faci un país. És evident que això està passant a la Xina, l'Índia o el Brasil, les TIC estan acompanyant i fonamentant el creixement tecnològic i econòmic (falta veure si social també) que s'hi està donant. Però, tal com deia abans, la irrupció descontextualitzada de les TIC no té el poder de transformar una societat postcolonial o preindustrial per si sola. Tenen un impacte evident, molt potencial, però han d'anar de la mà d'un paquet tecnològic, molt més ample i, gairebé en tots els casos, d'unes condicions polítiques i socials suficients per assegurar llibertats i drets individuals.

Quin és el projecte del qual se sent més satisfet en els que ha treballat?

És una pregunta que em fan sovint i la resposta és la mateixa: per mi el projecte que em dóna més satisfacció és la nostra associació, perquè durant gairebé vint anys hem donat l'oportunitat a centenars de professionals i estudiants d'enginyeria a aportar el seu granet de sorra a construir una societat global que creixi sense excloure'n ningú. Entre totes i tots hem fet una associació profundament democràtica i participativa, que no ha oblidat mai el seu compromís amb els reptes que també tenim a casa nostra, no només als països del Sud. Malgrat haver crescut i passat de ser una organització universitària a esdevenir una entitat amb prop de 30 persones contractades, present a 6 països, hem aconseguit conservar el nostre caràcter assembleari. Crec que és per sentir-se orgullós i satisfet.

 

Comparteix-ho amb els teus amics

Portfolio

  • 1
Divendres 15 Novembre 2019

Aquest web usa cookies – Este web usa cookies + info.

Accepto - Acepto